Poemes en llengua romanç

El barri

*
L’oblit
és la matèria
d’aquest món,
sense la qual seria
impossible respirar
sense caminar ofegant-se.

L’oblit
ens permet
que el llibre que
es llegeix amb els ulls,
les mans i la llengua
segueixi brollant cada vegada,
sagrat, explosiu, mel·liflu.

*

*
Serà que els arbres
senten tal plaer
a vessar
entre les copes
que besen?

O serà que aquesta
és una compensació
tènue i fugaç
que tenim
els que d’ells
ens apartem?

*

*
He estat
sacerdot, bruixot,
xaman o titellaire
una vida després
una altra.

Ella m’ha
abandonat
en totes les
encarnacions,
en alguna més
d’una vegada.
I en totes
m’ha tornat
a buscar.

Acerca de Fernández de Palleja

Treinta y Tres, de ahí vengo.
Esta entrada fue publicada en poema. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s