Dos poemes d’amor catalans

Antic

*
Caminarem per rambles
i ports amb fons
de mar de fons
l’abans i el durant
que sap del després.

Mirarem el cos
del Déu del que som
recòndites partícules
per descobrir.

Veurem el reflex
dues sirenes blanques
d’escuma de mans
que es protegeixen
amb el paraigua
de la Creu del Sud.

Visitarem el món
només per visitar-nos.

^*

*
Mapes traçats pel cartògraf major
Octavio Paz refereixen totalment els estanys
de cel dels teus ulls i el velam de seda
dolç dels teus pits tempestuosos ,
de llum i de nit de lluna ;

detallen així mateix la trobada abismal
amb la meva naturalesa hirsuta, de ruta
interior i en construcció ; cal creure
al dibuixant que registra el que hi ha d’haver ,
que potser sigui el que sempre va ser;

cartes de navegació acompassades
per les teves pròpies mans cantaires
que han legislat el compàs dels meus passos
al so d’un bolero en una altra llengua,
al ritme d’unes mans que s’escriuen .

Acerca de Fernández de Palleja

Treinta y Tres, de ahí vengo.
Esta entrada fue publicada en poema. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s